Entrevista a Cristina Mascort, estudiant de Publicidat de la Universidat Ramon Llull.
Cristina:
"Primer de tot, des del punt de vista al que em vull dedicar jo a la Publicitat, la direcció d'art i la creativitat, veig una mica complicat el mercat laboral i la professió en dos aspectes:
- l'aspecte laboral
- l'aspecte de la qualitat
Els estudiants de creativitat veiem summament difícil en primer lloc l'entrada al món laboral i en segon lloc aconseguir-ne una estabilitat. És molt probable que tingui aquest punt de vista com a alumna de 4rt a punt d'acabar, amb la sensació a la butxaca de ser-ne una completa ignorant.
Al realitzar pràctiques en agència de publicitat també m'he adonat que si un estudiant de publicitat vol especialitzar-se, concretament en direcció d'art, amb la carrera no és, ni molt menys, suficient. Falta un grau de "formació professional". És a dir, una especialització en disseny gràfic perquè la universitat és molta teoria, però poca pràctica.
En el meu cas, el 90% dels meus coneixements tècnics i infogràfics són autodidactes. En altres aspectes com tipografia, composició, etc. m'adono que em falta base teòrica més que pràctica. El domini dels programes sempre el pots assolir baixant-te un manual. Per això, en el meu cas, he tingut que buscar escoles de disseny per a poder assolir el correcte nivell per a poder exercir la direcció d'art.
En el meu cas particular he buscat una escola a l'estranger, concretament a Londres per a poder solventar també el "problema de l'anglès". Aquest problema no és ni molt menys dels estudis de publicitat sinó escolar entre d’ altres; així que no el contemplo com a una mancança de la Facultat. El fet d'haver buscat una escola de disseny a l’estranger no és perquè pensi que el nivell a Barcelona en disseny gràfic sigui precari ni molt menys, ja que Barcelona se situa entre les ciutats de més nivell en disseny gràfic tant professional com acadèmicament. El fet de poder viure una experiència així fora de casa i canviar d'ambient és un altre valor afegit.
També crec que els alumnes que estem a punt d'acabar la carrera estem escandalitzats en veure els sous que s’estan pagant en publicitat (pel que ens han explicat a la facultat i hem vist a les pràctiques) i la poca valoració que se li dóna al treball del creatiu. És un escàndol els sous que es paguen amb les hores dedicades. Crec que tot això va en detriment a la qualitat de la publicitat que s'està fent i s’atempta contra la dignitat del consumidor que té la sensació que se’n riuen d'ell.
No crec ni molt menys que un publicitari es mereixi un sou desorbitat (un publicitari júnior) però sí adient amb la seva feina.
L'altre aspecte que potser ens escandalitza més és la figura del "becari" o "estudiant- en pràctiques - júnior - multiusos - per 0 Euros - durant 1 any". Quina empresa té mà de treball gratis durant un any per després no quedar-se al treballador? És immoral.
Sé de casos en agències grans i conegudes per tothom on els hi prometien el cel i la terra al becari si s'hi estava un any fent pràctiques realitzant feines de creatiu júnior. Si ets un becari no ets un júnior. Si fas de júnior haurien de pagar com a tal.
En fi, podríem estar així discutint sobre el neoesclavisme amb els becaris i el mileurisme durant hores. Però també tinc la sensació que no és un problema únic de la publicitat ni molt menys..."